1. Sel·lecció:

Uns dels conceptes que més em fascinen del disseny gràfic és aquest poder i reconeixement que pot arribar a tenir un nom de marca, un logotip o unclús una tipografia.

La revista de moda coneguda mundialment “Vogue”, ha esculpit aquest reconeixement arreu del món. Aquesta marca ha arribat al punt que es pot permetre tapar part del logotip a la portada (normalment amb part del cap de la persona que protagonitza aquell número) i que així i tot el públic reconegui el nom de la revista. És a dir, a l’usuari no li fa falta veure la totalitat del mot ja que la seva ment es capaç de completar-ho correctament.

I per aquests motius he escollit aquest producte (fig.1).

 

 

2. Captura:

La tipografía té un poder d’expressió molt potent. És assombrós com diferentes famílies tipogràfiques poden transmetre missatges tan contraris.

En aquest cas és curiós com una mateixa font transmet: elegància, sofisticació, inclús ‘glamour’, trerts que solen anar lligats a tipografies de característiquess més classiques i antigues. En canvi, en aquest cas, compagina aquestes característiques (que també descriuen la filosofia de la marca) amb una sensació de modern, actual i també podria ser juvenil.

Des del meu punt de vista, és un clar exemple de tipografia corporativa perfectament i detalladament sel·leccionada. Ja que aquesta concorda amb la imatge de la marca com dues peces de puzzle.

 

 

3. Reconeixement:

La pàgina web www.whatthefont.com és un recurs gratuit molt útil per identificar tipografies a partir d’una imatge. És una eina molt senzilla amb un una navegació, per dins aquesta, molt intuitiva.

Primer he realitzat una fotografia centrada en l’element tipogràfic del producte escollit (fig.2), en aquest cas el nom de la revista “Vogue”. Per problemes de reconeixement per part de la pàgina web he hagut d’editar la imatge i posar-la en blanc i negre, per a que el contrast ajudés a tenir un resultat més precís.

La tipografia resultant ha estat la Bodoni (fig.3), a tot això cal afegir que el logotip de “Vogue” sol aparèixer als manuals tipogràfics com un clar exemple d’aquesta font.

 

 

4. Informació:

La família tipogràfica, en aquest cas, és Bodoni. S’ha de dir que al fer la recerca de reconeixement a la pàgina web WhatTheFont no em fa sortir exactament aquesta tipografia com a tal, sinó variants. Però al haver vist a nombrosos manuals tipogràfics la relació d’aquesta tipografia amb l’exemple d’aquesta marca, he optat per escollir definitivament la font mencionada.

 

Autoria

 

El dissenyador d’aquesta tipografia és:

Giambattista Bodoni (1740-1813, Italia) (fig.5). Fou un grabador i impressor italià. És conegut per treballs com: la supervisió de la publicació de l’edició de la ‘Ilíada’ d’Homer, la publicació d’un “Parenostre” que va arribar a la fama i va publicar el primer manual modern de tipografia amb caràcters romans, “El Manual de Bodoni”.

 

 

 

 

Fundició

La casa creadora de la tipografia Bodoni és “Casady & Greence”. Aquesta casa fou una editora i desenvolupadora de ‘software’ actiu. Es va fundar el 1988 quan “Greence, Inc”. es va fer amb l’empresa “CasadyWare”. La companyia va tancar al 2003.

Aquesta casa estava principalment formada per Robin Casady, un editor de fonts de ‘Macintosh’ i per Richard Ware. Van treballar juntament amb ‘Macintosh’ i ‘Windows’, entre altres. 

 

Pesos i estils

La tipografia Bodoni pot tenir fins a cinc estils o pesos: ’italic’ o cursiva, ‘roman’, ‘bold’ o negreta, ‘bold italic’ i ‘bold condensed’.

 

Etiquetes o ‘tags’ principals

En el cas de les principals ‘tags’ de Bodoni trobam les etiquetes ‘book’ i ‘book italic’.

 

 

5. Proves:

Per veure la tipografia “en acció” he creat una simulació del seu ús mitjançant Adobe Photoshop (fig.6 i 7).

 

 

6. Alçada de la x o ull mitjà:

Mitjançant la comparativa amb una altre tipografia i un breu anàl·lisis d’aquesta pel seu compte, podem veure com l’ull mitjà de la tipografia Bodoni és mitjà alt.

Al fer la comparació amb una altre font aleatòria, en aquest cas la Impact, veiem que aquesta, en canvi, té un ull mitjà bastant alt. Es pot veure bé la diferència (fig.8).

Per altre banda si a una caixa alta de la tipografia Bodoni li feim una línia imaginària per la meitat, vorem que les caixes baixes es troben lleugerament per damunt aquesta línia. Creant així que l’alçada de la x sigui mitjana alta.

 

 

7. Contrast:

Com podem veure a la imatge (fig.9), la tipografia Bodoni té un contrast molt alt entre els seus traços. Per veure una comparació bastant clara he optat per treballar amb la tipografia Impact com exemple d’una tipografia amb un contrast moderat i la font Mukta Mahee com demostració d’un contrast baix.

En general la tipografia Bodoni, al comparar-la amb altres fonts, sortirà com una de les que més contrast té. Ja que aquesta és una font d’estil Romà, i aquestes es caracteritzen per un contrast entre traços molt notable.

Per veure deducció m’ha ajudat molt representar els distints gruixuts (amb quadrats de distins colors) i comparar-los entre ells. Vegent de manera visual el resultat.

 

 

8. Modulació o eix:

A la imatge es veu clarament com les línies que uneixen les zones primes de la tipografia Bodoni són verticals (fig.10). En canvi, les línies que uneixen el contrast de la tipografia SignPinter es veuen clarament oblíqües. Un altre cop es veu clar gràcies al suport visual.

També cal afegir que la tipografia SignPainter ha estat de gran ajuda ja que al simular l’escritura a mà crea aquest efecte “cursiva”, essent un bon exemple de font amb un eix inclinat.

 

 

9. Classificació (Vox-Atypl):

La tipografia Bodoni com hem vist té un contrast molt alt entre els traços prims i gruixuts (apartat 7), l’eix és vertical (apartat 8) i trets com la serifa i la gota. Per tant no es podria classificar com a tipografia de pal sec (no tenen ni serifa ni gota) ni clàssica (no tenen gota). Aleshores és una tipografia moderna.

Dins el grup de modernes descartaríem tots els subgrups sense serifa, deixant així tan sols les didones o les egípcies. Un cop arribat a n’aquest punt és senzill acabar la classificació ja que les egípcies compten amb un tret bastant peculiar, la unió entre la serifa i les astes és recte, un angle de 90º. 

Per tant com la Bodoni no compta amb aquesta característica i a més té llàgrima, fet que les egípcies no, ens indica que és una tipografia moderna didona.

 

 

10. Bibliografia i webgrafia

Cites mitjançant el sistema ISO 690.

Buscabiografia.com [en línia] [consulta: 10 d’octubre de 2022]. Disponible a: https://diagramacionusmp.wordpress.com/2019/03/27/bodoni-mas-alla-de-una-tipografia/

Wikipedia.com [en línia] [consulta: 10 d’octubre de 2022]. Disponible a: https://en.wikipedia.org/wiki/Casady_%26_Greene

Linotype.com [en línia] [consulta: 10 d’octubre de 2022]. Disponible a: https://www.linotype.com/es/170/bodoni-familia.html

PIFERRER, Coral; BULLICH CORCOY, Inés i PONS TARRANZO, Juan José. Tipografia [en línia]. Barcelona: UOC, 2021 [consulta: 11 d’Octubre de 2022]. Disponible a: https://disseny.recursos.uoc.edu/recursos/tipo/1-lletres-14/

Imatges:

Fig.4: SENDINO, Aitor (any de creació desconegut). Tipografía Bodoni digitalizada [imatge]. Pinteret, Internet [consulta: 24 d’octubre de 2022]. Disponible a: https://www.pinterest.es/pin/319544536039969817/ 

Fig.5:  (domini públic) https://snl.no/Giambattista_Bodoni

La resta de figures han estat creades per l’autora, és a dir, jo.